VISITA DELS poetes del maresme A CANET EN EL SEU CONCERT DE FINAL DE GIRA

El diumenge 15 de febrer el grup heavy "Els poetes del Maresme" va visitar Canet de Mar per oferir el seu concert de final de gira "És la última vegada que bebem tant". Vam trobar-nos amb ells mentre dinaven abans del concert i vam poder fer-los una petita entrevista. Així és com es va esdevenir:

Quan vam arribar al lloc on havia de dur-se a terme l'entrevista vam trobar-nos el Xavi, el bateria del grup, llegint uns versos de Lope de Vega. 
-M'estic preparant per aquesta nit. Hi ha alguns versos que m'ajuden a concentrar-me i relaxar-me i a posar ordre al meu cap. Ho combino escoltant les cançons del disc nou de Dídac Rocher, l'acordionista del grup, que té a més un projecte paral.lel com a cantautor anomenat "Dídac Rocher y su banda".
Hem de fer esment al fet que al bar on havia quedat el grup donaven una tapa gratis per cada beguda demanada i el Xavi ens va comentar que tot i ser molt bona, no li agradava la fideuà, que és la tapa que li havia tocat, així que va demanar un canvi i li van portar una sabrosa cuixeta de pollastre. Vam deixar-lo menjar tranquil mentre parlàvem amb la resta de la banda.

Més tard va arribar Dídac Rocher, que havia anat a guardar al cotxe les bosses de verdures que acabava de comprar a la cooperativa de Canet, ja que al poble on ell viu no hi ha botigues (no va voler dir-nos a quin poble vivia per no ferir la susceptibilitat dels seus veïns). El Xavi li va ensenyar amb el seu mòbil una foto d'una barberia que havien obert nova a Canet especialitzada en calbs (ja que tots dos ho són) i el Dídac es va apuntar l'adreça. En aquell moment va haver-hi una mica de polèmica ja que el Xavi li va dir que estava escoltant el seu disc nou i el Dídac li va dir que no tenia disc nou, que estava completament buit d'inspiació i que no sabia fer cançons i que no se'n rigués d'ell. Per un moment va semblar que hi havia la possibilitat que algú hagués suplantat la identitat del Dídac, però tot es va aclarir quan tots dos van saber que el disc del que parlava el Xavi era realment nou perquè l'acabava de desembalar del plàstic aquell matí.

Posteriorment el grup va canviar-se d'ubicació perquè ja estaven farts de fideuà i perquè alguns d'ells deien que tenien fred. Ja al restaurant sense nom vam poder parlar amb altres components del grup: l'Aitor (harmònica), l'Helena (cors i coreografies) i el Narcís (teclats). Estaven inquiets perquè no hi havia quòrum en el fet de demanar una altra ampolla de vi. Ells en volien una altra però la resta del grup sembla ser que preferia començar amb els gin-tònics, cosa que no els va fer massa gràcia. Van inisitir però al final van haver de cedir a les pressions del grup i beure gin-tònics. L'Helena com a acció reivindicativa va demanar una aigua, però no sabem si se la va acabar.

El Narcís va fer veure que estava d'acord amb la decisió i content però en un apartat de camí cap al lavabo ens fa confessar que tenia una serra elèctrica a casa seva i que de tanta ràbia com tenia igual es posaria a tallar troncs quan arribés a casa aquella mateixa nit.

En un moment de la conversa l'Aitor va amenaçar fins i tot el periodista que escriu aquestes ratlles en el cas de que sortís aquesta conversa publicada, però després va dir que era broma i que ell mai no amenaçava ningú si no era de broma. L'Helena es moria de vergonya i feia veure que parlava per telèfon, però posteriorment ens va dir que era mentida, que no estava parlant amb ningú, que a vegades havia de fer aquestes coses quan estava amb el grup perquè la posaven en evidència. Però que els estimava molt.

---

Vam poder captar el moment en el que les aigües es van calmar i l'Helena va poder guardar finalment el mòbil i deixar de dissimular.

El més difícil va ser poder parlar amb el Manel, el cantant de grup. Ell sempre ha mantingut la filosofia de no parlar abans d'un concert i menys amb la premsa. 

El Manel només va poder explicar-nos l'anècdota en la que el seu germà vomitava frankfurt a alguns assistents d'un concert heavy, arribant només a expressar dolorosament "lo siento, me ha sentado mal el frankfurt". El Xavi ho recordava amb cara de fàstig.

Al grup l'acompanyaven alguns fans incondicionals, alguns d'ells dels que no es poden desenganxar ni per anar al lavabo. Es rumoreja que algú del grup manté una relació amb una de les seves fans, que va coneixer una nit després d'un concert de la gira anterior: "Si no hi ha birres gratis no toco". Però ningú del grup ha confirmat la notícia.