pair v. tr.
Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país[2] europeu de la Mediterrània occidental constituït, actualment, com a comunitat autònoma d'Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani
"Quan s'explica aquest plat a un foraster -i no diguem a un estranger- el primer que es pot veure és que es posen les mans al cap. "és impossible -us diuen-. La barreja és absurda i els resultats han d'ésser fatalment catastròfics. Aquestes coses tan diferents no es podran mai lligar." Molt bé. Però..."
"El lenguaje es la condición misma de nuestro pensamiento, a la vez que un medio para representar la realidad (...) para entender tanto la estructura de nuestro pensamiento, como el conocimiento que tenemos del mundo, es preferible mirar hacia la estructura lógica de nuestros dicursos en lugar de escudriñar las interioridades de nuestra mente" Tomás Ibáñez. Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales
"El menjar és un mal necessari i, per tant, s'ha d'aerificar" Josep Pla
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
"L'all ho arrassa tot (...) la cosa forta, directa, grollerota que té l'allioli (...) es tracta de quelcom gros, alt, saborós, capaç d'inflar fins a límits molt respectables el pneuma humà, de duplicar la vitalitat humana -sovint de triplicar-la. És una salsa exultant- vull dir molt important. És una salsa de joventut, que fa venir gana i fa venir set i produeix, amb el vi corresponent unes incontenibles ganes d'enraonar. (...) És una salsa que us varia l'essència -suposant que l'essència humana sigui invariable- terriblement insospitada, de conseqüencies inimaninables, poètica, grollera i vulgar. (...) el tuf de l'all és realment insuportable. L'all carrega les digestions amb a seva olor infecte, olor que dura moltes hores i que fa el postmenjar molt pesat" Josep Pla. El que hem menjat
|
|
"El cargol és un animalet molt curiós. D'un cantó sembla vagament poètic. Li agrada d'arrossegar-se per llocs frescals i d'enfilar-se pels tanys humits i pendulars. Però posa límits en les aigües (...) la seva estupodesaé s éimpressionant" Josep Pla. El que hem menjat
“[El placer de comer] es un placer que hay que descubrir a los treinta años. Es la edad en que el ser humano deja de ser un imbécil y a cambio paga el precio de empezar a envejecer.”
"A primera vista no hi ha res més arriscat que posar en una mateixa cassola un pollastre i un crustaci, d'una inconfusible -tots dos-personalitat"